Anunci Ateneu Camina: Sortida Camí de Ronda Roses - Cadaqués:

Anunci Ateneu Camina: Sortida Camí de Ronda Roses - Cadaqués:

Per qüestions laborals no ens serà possible fer el guiatge de la sortida d’aquesta setmana, els responsables els toca treballar aquest dissabte i cap company de feina els pot canviar el torn.

Hem intentat trobar algú que es conegui el recorregut per tal de poder fer la sortida sense cap problema, però no ens ha estat possible.

La ruta que teníem previst de fer és, a grans trets, aquesta,http://connect.garmin.com/page/activity/activity.faces?activityId=149279400&actionMethod=page%2Factivity%2Factivity.xhtml%3AuserSwitcher.switchSystem&cid=206095, no teníem previst passar per Cap Norfeu i sortint just d’on comença el camí de ronda, en comptes de la platja, cosa que permetia retallar mitja hora llarga.

No fem convocatòria doncs no sabem si algú es veu en cor de fer de guia, tenint la possibilitat de carregar l’itinerari en un aparell de rastreig GPS. Si és així endavant, si no ens veurem obligats a posposar-la per un altre dia.

Els que estigueu interessats digueu com ho veieu.

Sortida Mas Ventós

Bon dia,

Us presentem una nova sortida de l’Ateneu Camina. Aquesta vegada tornarem a l’Empordà, on farem un tomb per la Serra de Verdera.

Punt i hora de sortida de la ruta:

El punt d’origen de l’excursió serà Palau-Saverdera a les 10 del matí.

Com quedem:

La data de la sortida serà el dissabte 17 de març.

Aquells i aquelles  que hi vulguin anar en cotxe particular i siguin a Girona, es trobaran a dos quarts de nou del matí a la Plaça Catalunya de Girona, per distribuir-se entre els diferents cotxes que hi hagi disponibles. El temps aproximat del trajecte és d’1 hora.

Per aquells i aquelles que vulgueu anar directament a Palau-Saverdera, l’hora de sortida serà les 10 del matí.

Com arribar-hi des de Girona:

Aquesta és la ruta que us recomano per tal arribar a Palau-Saverdera des de Girona:

Agafeu l’A2, antiga NII, sentit Figueres, un cop allà preneu la sortida indicada amb “N-260 FIGUERES PORTBOU” i seguiu per la N-260 sentit Portbou. Després d’uns 10 quilòmetres, just després de veure el Celler Trobat a ma dreta, arribareu a una desviació on en baixant ja apareix el nom de Palau-Saverdera, agafeu-la o acabareu a Llançà. Quan arribeu a Palau, haureu de seguir les indicacions del mapa d’aquí baix per tal d’arribar a l’aparcament i punt de sortida.

Què veurem:

En aquesta sortida passarem per l’ermita de Sant Onofre, després ens acostarem fins a Mas Ventós, un cop allí, passarem pel coll de Mosquit fins arribar al Castell de Sant Salvador de Verdera, d’aquí baixarem per veure el monestir de Sant Pere de Rodes, seguirem visitant Santa Elena, llavors tornarem a Mas Ventós des d’on, en funció de l’hora, seguirem pel camí de la Creu Blanca per veure Pau o baixarem directament a Palau.

Aquí teniu algunes imatges del que veurem:

Sant Onofre

Sant Salvador

Sant Pere de Rodes

Vista des de la Creu Blanca

Ruta i perfil:

A la imatge de dalt, podeu veure el recorregut previst en vermell, i la ruta alternativa en blau. A la d’aquí baix, hi ha el perfil de la ruta vermella.

Quasi 15 quilòmetres amb un desnivell positiu d’uns 800 metres.

Comptem que la ruta es pot fer en unes quatre hores i mitja, comptant aturar-se uns 20 minutets per esmorzar.

Què cal portar:

Roba còmode i un calçat adient per a caminar.

Recomanable roba d’abric, l’Empordà és terra de vent i si gira tramuntana millor anar preparats.

Líquids per hidratar-se i alguna cosa per esmorzar.

Pel que fa al dinar, les opcions més recomanables son, o dinar en tornant a Girona vora les tres de la tarda o bé dinar en algun restaurant de Palau-Saverdera.

Apa doncs, hi esteu totes i tots convidats.

Salut...

El Far

Camí de llegendes….

urbanes i rurals.

Dia: 18 de febrer de 2012

Lloc de trobada: Plaça Catalunya, de Girona, davant els contenidors.

Hora: 2/4 de 10 del matí.

Transport: cotxes paticulars compartits.

Punt de sortida: Sant Martí Sacalm o Cantallops (816 metres).

Punt d'arribada: Santuari del Far.

Horari: 3 hores + 2 de dinar.

Alçada màxima: El Far (1123 metres).

Material: No es necessita material específic.

Dificultat: Fàcil.

El matí arribarem en cotxe a Sant Martí Sacalm o Cantallops (sembla que primitivament el nom de Cantallops, que és citat al segle X, era més popular que Sant Martí Sacalm) un poblet situat a la comarca de La Selva, on hi viuen unes 36 persones i que es troba a 816 metres d'alçada i amb una superfície de 51 km².

Des d’aquí veurem uns cingles que sempre es presenten imponents i sembla quasi impossible de superar-los sense cordes, mosquetons i una gran preparació en l'escalada… però hi ha camí… i el proposat aprofita els graus que ens permeten travessar la cinglera… El grau de Santa Anna. Aquest grau ens portarà fins a la capella de Santa Anna que ja existia el segle XV (Santa Anna del Munt). La capella actual, amb atri, va ser refeta a partir del 1640. Després seguirem la carretera fins al Santuari de la Mare de Déu del Far que està situat a 1.123 m. d'alçada, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda,  els cingles de Tavertet, Les Guilleries i El Montseny, quedant el poble de Sant Martí Sacalm als seus peus. El temple actual va ser edificat el segle XV en estil gòtic, malauradament degut a uns terratrèmols es va esfondrà i reconstruir en estil romànic..

La primera vegada que trobem documentat el Santuari del Far, és en el testament d'en Pere Jaume de Sesqueions el 25 d'agost de 1269.  Segons la llegenda (urbana), la primitiva capella va ser construïda per uns mariners que estaven a punt de naufragar i van veure el cim del Far i van prometre que si es salvaven aixecarien una ermita en honor de la Mare de Déu.

En dies molt clars es pot veure gran part dels Pirineus, la ciutat de Girona i fins i tot, les Illes Medes. També es pot veure Montserrat, i segons diuen el Puigmajor de Mallorca amb prismàtics (… una altre llegenda urbana), la gent d'aquest territori està molt avesada a les llegendes….

I parlant de llegendes no podem oblidar la del bandoler Serrallonga.

Joan Sala i Ferrer, anomenat també en Joan de Serrallonga o Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634).

Era el cinquè de nou germans, quatre dels quals es van dedicar al bandolerisme. Es va casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga (1618), pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, d'on pren el cognom o apel·latiu de Serrallonga.

La veu del poble el va elevà a la categoria de llegenda, però la seva vida en realitat no va ser tan peliculera, ni tan sols se'l pot comparà amb un Robin Hood de Les Guilleries, el principal mèrit de Serralonga és haver estat l'ùnic de la seva època a reivindicar el país, encara que no està demostrat històricament de fos l'autor del crit: "visca la terra, muira el mal govern".

La  llista de robatoris:

Mas Seguer de Jafre.

Mas Boada de Salitja.

Mas Rebronet de Les Planes d'Hostoles. Intent fracassat.

Robatori de la posta,  diners de l'Estat, pel qual va ser condemnat a la forca a Barcelona.

El nom dels bandolers que el seguien és delirant i divertida:

Segimon Sala, Pere Sala, Toca-sons, Tallaferro, Tallafusta, Petit Comí, Xafarroques, El Fadrí de Sau, L'Hereu Puig de la Vall,  Xocopanarra, El Negre, El Gerxo i El Vermell...

El grup Els Esquirols, van composar una cançó dedicada al bandoler:

Del cor de les Guilleries

sortirà un gran espetec

que en faran ressons de guerra

les parets de Tavertet

Des de Sau a la Cellera

des del Far al Matagalls.

el trabuc d'en Serrallonga

tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,

que l'alzina ens cremaran,

que ens arrencaran les pedres,

que la terra ens robaran.

Recordeu que cal apuntar-se per tal de encarregar taula al Restaurant, els que només venen a l’excursió no cal confirmar. El preu del dinar és entre 20 i 25 € i s’haurà de confirmar abans del dijous 16 enviant un correu electrònic a infoateneu24dejuny@gmail.com.

El Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt

El massís de Sant Llorenç, per a mi, és un dels grans desconeguts del sector central de Catalunya, en un cantó té Montserrat i a l’altre el Montseny, els dos grans centres de turisme  excursionista pels qui s’inicien. Sant Llorenç és un massís que separa la part de costa de la part dels altiplans interiors del centre del Principat, per ell discorren vies de comunicació molt importants, ja des dels Íbers i romans, que han estat utilitzades pels bandolers per fer l’agost en els racons i estrets que ofereix el massís. És un espai biològicament molt ric i que té la gran importància de ser un corredor d’espècies per on han migrat espècies animals i vegetals durant els canvis climàtics que han configurat el nostre paisatge.

Farem una ruta de 4-5h amb les parades que toquen per gaudir i no patir. L’inici és al Coll d’Estenalles on hi ha l’oficina d’atenció del Parc Natural. Caminarem suaument per la carena principal que separa els dos pics més alts del massís.

Durant l’excursió pujarem a La Mola (1104m), on hi ha ermita, bar i bones vistes dels Vallesos i Serralada Litoral. Farem el toc i anirem tornant desfent el camí que hem fet d’anada. Tot tornant per la carena passarem per Els Òbits i la Font Flàvia i acabarem pujant al Montcau (1054m), on mentre dinem plegats gaudirem de bones vistes de la Catalunya Central i cara sud dels Pirineus.

Mapa del massís de Sant Llorenç

Lloc de trobada:

A les 10h al pàrquing de Coll d’Estenalles, carretera BV-1221 km 15.

Pels que sortim de Girona, per no haver-nos de llevar extremadament d'hora, la opció més recomanable és passar per la AP7, encara que sigui de pagament ens costarà uns 6 euros per cotxe. Així doncs, quedarem a les 8 del matí a Plaça Catalunya.


Com sempre es demana la màxima puntualitat.

Com arribar-hi:

Via AP7-Terrassa-Matadepera: 127 km, 1h 30min

Ruta AP7

Via Eix-Navarcles-Mura:  132 km, 2h 30min (eix en obres)

Ruta Eix Transversal

Que cal dur:

El que aconsellem es portar una mica d'esmorzar, força beguda i alguna cosa per dinar.


Consells:

Com sempre roba còmode i calçat adient per a la muntanya. Teniu en compte que les temperatures han baixat respecte la darrera sortida, abrigueu-vos.


El recorregut:
Aquí teniu el track que ens ha passat l'Edgar: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2401300

Apa, dons ens veiem dissabte!!!


Salut i cames. 

Crònica Ruta de les 10 ermites (parcial)

A les 8 del matí, com a cada excursió de l’Ateneu camina,  ens trobem els més matiners a Plaça Catalunya i faig aquest apunt, dels més matiners, perquè quan encara ens estàvem traient les lleganyes dels ulls, d’altres encara s’havien de llevar del llit. Un cop, però, tots repartits entre els cotxes i amb les piles carregades enfilem xino-xano cap a l’estació de Santa Coloma de Farners, sens dubte l’estació més concorreguda pels membres de l’Ateneu aquell dia. Hi vam estar aproximadament més d’una hora esperant els altres excursionistes més mandrosos.

Finalment ens reunim tots i com sempre, entre broma i broma, comencem l’excursió des de l’Espinau, una masia-restaurant que hi ha al cor de les Guilleries i que serà el punt de partida de la caminada amb molt bon peu. La Nuri, la guia, ens ensenya un mapa i ens explica detalladament tot el recorregut que durem a terme perquè desprès no hi hagi cap dubte ni cap malentès respecte aquest.

Comencem la ruta visitant, desprès de més d’una hora de camí, l’ermita de Santa Bàrbara. El santuari de Santa Bàrbara s'alça al cim de la muntanya del mateix nom, de 854 m d'altitud, situada a l'extrem SO del municipi d'Anglès i que és un dels contraforts del massís de les Guilleries. Les vistes són molt boniques. Es veu tota la vall de Santa Coloma. Decidim esmorzar. Algun despistat, però, no en porta i entre tots improvisem un mini piscolabis amb fruits secs, algun entrepà i com sempre el què mai falla, un tros de fuet. Els més impacients ja volen començar a marxar. No ho podem fer, però, sense abans visitar el refugi i fer-nos una foto de tot el grup. En aquesta excursió som molts, 17. Tot i així, cal esperar que arribem al final.  Potser algú és perd pel camí, cau per un rierol o s’amaga entre les fulles seques i és esclafat.

Arribem a la segona ermita, aquesta és diu Santa Creu d'Horta i és bastant més gran. Es troba situada en una petita muntanya anomenada el Puig de Santa Creu, a la vall de Santa Creu, al SE del municipi d'Osor, en el sector que va de la serra de la Vena al coll del Roscall. La vall de Santa Creu és drenada per la riera de Santa Creu o de Gironella o de la Grevolosa, que desguassa a la riera d'Osor, prop de les mines. És una vall els vessants de la qual són plens d'espessos boscos, principalment de castanyers o de perxades als obacs i d'alzines sureres als solells. Al costat hi ha un cementiri. Per pujar-hi hem hagut de fer una mica “els rambos”. Hem creuat un riu petit on una pedra que es movia ha donat molts problemes i seguidament enfilar-nos per unes arrels d’arbre per continuar una pujada amb bastant de desnivell d’uns 20 minuts aproximament. Cal dir, però, que ha valgut la pena. Abans de marxar de Santa Creu d'Horta ens fem una altre foto. Posem l’automàtic i no surt bé i tornem. “Lluísssss....” ara sí!

Ja hem visitat dues ermites, ara toca l’hora del vermut. Ens dirigim cap al Sobirà, un restaurant molt concorregut per caçadors i amants de les Guilleries, nombrat durant tot el camí pel seu menjar i les seves vistes. No hi podem accedir, una barrera ens talla el pas. La decidim passar. Caminem durant deu minuts més i ens trobem una altre cadena que ens torna a tallar el pas. Aquí, la sortida es converteix en una assemblea, uns volen passar i uns no. Com sempre no s’arriba a un consens. Uns passen i els altres s’indignen i s’asseuen a terra a esperar. Quan arriben ens expliquen la seva intrèpida experiència: el restaurant estava tancat, per sempre, des del setembre.

Toca marxar cap als cotxes. Tothom està content. Hem caminat durant cinc hores i és hora d’anar a casa i menjar, fer la migdiada i anar a veure el Barça.

Aquesta vegada no hem fet cap cim però igualment hem continuant fent amics, fent bromes, fent Quechua i fent país.

Visca la terra!

Text: Anna Milans
Fotos: Sandra Casado

17 de desembre, ruta de les 10 ermites (parcial)

La sortida de la “ruta de les 10 ermites” es realitzarà el proper dissabte 17 de desembre. El lloc i hora de sortida seran:

LLOC: quiosc de Plaça Catalunya

HORA: 8:00 del matí.

Allà ens agruparem en cotxes per anar fins a l’Espinau, una masia-restaurant que hi ha al cor de les Guilleries i que serà el punt de partida de la caminada.

Per arribar-hi, agafarem la carretera vella de Santa Coloma de Farners (la que passa per Salitja i que té bones vistes) i després la carretereta que ens portarà fins a Sant Andreu de Castanyet (parròquia del municipi de Santa Coloma de Farners i que forma part de la ruta original de les 10 ermites). Tot seguit continuarem per una pista forestal durant uns 20 minuts. La pista forestal està en bon estat, tot i que algunes parts poden estar una mica humides i per tant caldrà circular amb compte. De totes maneres, no patiu doncs fa poc ho varem fer amb un Opel Corsa sense problemes.

Aparcarem els cotxes a prop de l’Espinau i començarem l’excursió agafant una pista forestal que ens portarà fins a Santa Bàrbara (el primer dels dos santuaris que visitarem en aquesta excursió). El santuari de Santa Bàrbara s'alça al cim de la muntanya del mateix nom, de 854 m d'altitud, situada a l'extrem SO del municipi d'Anglès i que és un dels contraforts del massís de les Guilleries. Des d’allà, tornarem a agafar la mateixa pista forestal fins a Santa Creu d’Horta (la segona i última ermita que visitarem a peu).

L'ermita de Santa Creu d'Horta es troba situada en una petita muntanya anomenada el Puig de Santa Creu, a la vall de Santa Creu, al SE del municipi d'Osor, en el sector que va de la serra de la Vena al coll del Roscall. La vall de Santa Creu és drenada per la riera de Santa Creu o de Gironella o de la Grevolosa, que desguassa a la riera d'Osor, prop de les mines. És una vall els vessants de la qual són plens d'espessos boscos, principalment de castanyers o de perxades als obacs i d'alzines sureres als solells.

Després anirem fins al Sobirà, un restaurant molt concorregut per caçadors i amants de les Guilleries a on farem una parada per gaudir de l’entorn i l’atmosfera del lloc. Seguidament seguirem la pista forestal que en pocs minuts ens tornarà al lloc de partida.

La durada aproximada de la caminada serà de 5 hores. El recorregut tindrà lloc majoritàriament per pistes forestals, tot i que en uns punts concrets serà important disposar de calçat adequat per travessar una riera i pujar per un corriol una mica relliscós. Porteu roba d’abric i menjar, doncs anirà bé fer alguna parada a mig del camí per esmorzar. Per aquells a qui us faci més mandra carregar menjar, també podeu comprar un bon entrepà als restaurants de l’Espinau i/o el Sobirà.

Foto del Sobirà extreta de M. Andreu Ferrer (extreta de: http://www.panoramio.com/photo/56209357)

Apa doncs, ens veiem dissabte ben d'hora!!!!

Crònica Puigsacalm

Avui toca matinar. Són les 8 en punt del matí del dissabte 26 de novembre i ens trobem tots a la Plaça Catalunya. Alguns amb més energia que d’altres però ràpidament ens repartim entre els diferents cotxes i enfilem cap a la Garrotxa, més concretament cap a Sant Privat d’en Bas, avui toca pujar al Puigsacalm (1545 metres d’alçada) amb l’Ateneu 24 de Juny. Ja és la cinquena excursió que s’organitza, totes amb un gran èxit de participació.

Per sort, desprès de tant de temps, fa sol, no ens podem queixar, el dia és perfecte. Amb molt d’entusiasme comencem a caminar a 2/4 de 10 des del restaurant Can Turó. A mida que anem pujant el paisatge va millorant, és espectacular. Estem envoltats d’arbres, trepitgem fulles i seguim un torrent que en prou feines hi baixa aigua. No ens adonem, però amb poc més d’una hora ja em passat les olletes, una petita cova convertida en un santuari. Aquí entre broma i broma, esmorzem. A qui no li agrada un bon entrepà de fuet?

Decidim seguir, però les cares d’esgotament cada vegada van en augment. Desprès d’un fort pendent arribem a un encreuament i sortim un moment de la ruta marcada per visitar el refugi de Santa Magdalena. Des d’aquí observem les magnífiques vistes de la zona volcànica de la comarca i distingim la ciutat d’Olot. Tothom queda bocabadat i fem fotos, moltes fotos. Però, tot i les cares de sorpresa pel gran paisatge que tenim davant nostre seguim. Ara toca pujar per la coneguda ruta dels llops direcció al cim. Es respira un ambient realment amistós i agradable, no es pot demanar rés més només ens falten 10 minuts per fer l’esperat cim i de moment tampoc s’ha fet mal ningú malgrat que el tros sigui bastant complicat. Que millor que una aventura per començar bé el cap de setmana?

Arribem a dalt, però abans, pugem fins a un altre cim, el del Puig dels Llops, ens queda a mà esquerra i només a cinc minuts. Ens tornem a fer fotografies per immortalitzar el moment i, desprès de 15 minuts de caminada, ja podem dir que hem fet el cim! Els paisatges són realment preciosos i tenim el gran plaer de veure àligues i corbs planejar a escassos metres de nosaltres. Una vegada a dalt, dinem i fem la típica fotografia de grup, fent cares de felicitat i satisfacció, i aquesta vegada però amb dues banderes, l’estelada i la ikurriña, ja que dos bascos ens han acompanyat al llarg de l’excursió. Finalment podem dir ben alt i cridant que “Hem fet el cim!”.

Amb l’estómac ple i les piles carregades decidim baixar. Aquesta vegada per la ruta del burros, no sé perquè la diuen així...? Sembla fàcil però la cosa es comença a complicar. Resseguim els dos cims als que hem pujat però per baix fins arribar a Santa Magdalena. Ens hem d’agafar a cordes, baixar per pendents plenes de fulles ataronjades i saltar per roques que estan enmig de salts d’aigua, en definitiva, tot una aventura que segur que en temps no oblidem.

L’excursió ha estat tot un èxit! Hem fet esport, alguns fins i tot deien que havíem d’anomenar la secció “l’Ateneu rebenta”, hem fet amics, hem fet país, hem fet Quechua però sobretot hem fet el cim!

Visca la terra!

Text: Anna Milans

Aquí teniu algunes fotos de l'excursió.

 

En quant ens arribin més fotos les anirem afegint.

Aquí teniu unes quantes més: 

 

  

I unes poques fotos més.