A les 8 del matí, com a cada excursió de l’Ateneu camina, ens trobem els més matiners a Plaça Catalunya i faig aquest apunt, dels més matiners, perquè quan encara ens estàvem traient les lleganyes dels ulls, d’altres encara s’havien de llevar del llit. Un cop, però, tots repartits entre els cotxes i amb les piles carregades enfilem xino-xano cap a l’estació de Santa Coloma de Farners, sens dubte l’estació més concorreguda pels membres de l’Ateneu aquell dia. Hi vam estar aproximadament més d’una hora esperant els altres excursionistes més mandrosos.
Finalment ens reunim tots i com sempre, entre broma i broma, comencem l’excursió des de l’Espinau, una masia-restaurant que hi ha al cor de les Guilleries i que serà el punt de partida de la caminada amb molt bon peu. La Nuri, la guia, ens ensenya un mapa i ens explica detalladament tot el recorregut que durem a terme perquè desprès no hi hagi cap dubte ni cap malentès respecte aquest.
Comencem la ruta visitant, desprès de més d’una hora de camí, l’ermita de Santa Bàrbara. El santuari de Santa Bàrbara s'alça al cim de la muntanya del mateix nom, de 854 m d'altitud, situada a l'extrem SO del municipi d'Anglès i que és un dels contraforts del massís de les Guilleries. Les vistes són molt boniques. Es veu tota la vall de Santa Coloma. Decidim esmorzar. Algun despistat, però, no en porta i entre tots improvisem un mini piscolabis amb fruits secs, algun entrepà i com sempre el què mai falla, un tros de fuet. Els més impacients ja volen començar a marxar. No ho podem fer, però, sense abans visitar el refugi i fer-nos una foto de tot el grup. En aquesta excursió som molts, 17. Tot i així, cal esperar que arribem al final. Potser algú és perd pel camí, cau per un rierol o s’amaga entre les fulles seques i és esclafat.
Arribem a la segona ermita, aquesta és diu Santa Creu d'Horta i és bastant més gran. Es troba situada en una petita muntanya anomenada el Puig de Santa Creu, a la vall de Santa Creu, al SE del municipi d'Osor, en el sector que va de la serra de la Vena al coll del Roscall. La vall de Santa Creu és drenada per la riera de Santa Creu o de Gironella o de la Grevolosa, que desguassa a la riera d'Osor, prop de les mines. És una vall els vessants de la qual són plens d'espessos boscos, principalment de castanyers o de perxades als obacs i d'alzines sureres als solells. Al costat hi ha un cementiri. Per pujar-hi hem hagut de fer una mica “els rambos”. Hem creuat un riu petit on una pedra que es movia ha donat molts problemes i seguidament enfilar-nos per unes arrels d’arbre per continuar una pujada amb bastant de desnivell d’uns 20 minuts aproximament. Cal dir, però, que ha valgut la pena. Abans de marxar de Santa Creu d'Horta ens fem una altre foto. Posem l’automàtic i no surt bé i tornem. “Lluísssss....” ara sí!
Ja hem visitat dues ermites, ara toca l’hora del vermut. Ens dirigim cap al Sobirà, un restaurant molt concorregut per caçadors i amants de les Guilleries, nombrat durant tot el camí pel seu menjar i les seves vistes. No hi podem accedir, una barrera ens talla el pas. La decidim passar. Caminem durant deu minuts més i ens trobem una altre cadena que ens torna a tallar el pas. Aquí, la sortida es converteix en una assemblea, uns volen passar i uns no. Com sempre no s’arriba a un consens. Uns passen i els altres s’indignen i s’asseuen a terra a esperar. Quan arriben ens expliquen la seva intrèpida experiència: el restaurant estava tancat, per sempre, des del setembre.
Toca marxar cap als cotxes. Tothom està content. Hem caminat durant cinc hores i és hora d’anar a casa i menjar, fer la migdiada i anar a veure el Barça.
Aquesta vegada no hem fet cap cim però igualment hem continuant fent amics, fent bromes, fent Quechua i fent país.
Visca la terra!
Text: Anna MilansFotos: Sandra Casado
No hay comentarios:
Publicar un comentario