jueves, 9 de febrero de 2012

El Far


Camí de llegendes….
urbanes i rurals.

Dia: 18 de febrer de 2012
Lloc de trobada: Plaça Catalunya, de Girona, davant els contenidors.
Hora: 2/4 de 10 del matí.
Transport: cotxes paticulars compartits.

Punt de sortida: Sant Martí Sacalm o Cantallops (816 metres).
Punt d'arribada: Santuari del Far.
Horari: 3 hores + 2 de dinar.
Alçada màxima: El Far (1123 metres).
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil.

El matí arribarem en cotxe a Sant Martí Sacalm o Cantallops (sembla que primitivament el nom de Cantallops, que és citat al segle X, era més popular que Sant Martí Sacalm) un poblet situat a la comarca de La Selva, on hi viuen unes 36 persones i que es troba a 816 metres d'alçada i amb una superfície de 51 km2.
Des d’aquí veurem uns cingles que sempre es presenten imponents i sembla quasi impossible de superar-los sense cordes, mosquetons i una gran preparació en l'escalada… però hi ha camí… i el proposat aprofita els graus que ens permeten travessar la cinglera… El grau de Santa Anna. Aquest grau ens portarà fins a la capella de Santa Anna que ja existia el segle XV (Santa Anna del Munt). La capella actual, amb atri, va ser refeta a partir del 1640. Després seguirem la carretera fins al Santuari de la Mare de Déu del Far que està situat a 1.123 m. d'alçada, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda,  els cingles de Tavertet, Les Guilleries i El Montseny, quedant el poble de Sant Martí Sacalm als seus peus. El temple actual va ser edificat el segle XV en estil gòtic, malauradament degut a uns terratrèmols es va esfondrà i reconstruir en estil romànic..
La primera vegada que trobem documentat el Santuari del Far, és en el testament d'en Pere Jaume de Sesqueions el 25 d'agost de 1269.  Segons la llegenda (urbana), la primitiva capella va ser construïda per uns mariners que estaven a punt de naufragar i van veure el cim del Far i van prometre que si es salvaven aixecarien una ermita en honor de la Mare de Déu.
En dies molt clars es pot veure gran part dels Pirineus, la ciutat de Girona i fins i tot, les Illes Medes. També es pot veure Montserrat, i segons diuen el Puigmajor de Mallorca amb prismàtics (… una altre llegenda urbana), la gent d'aquest territori està molt avesada a les llegendes….

I parlant de llegendes no podem oblidar la del bandoler Serrallonga.
Joan Sala i Ferrer, anomenat també en Joan de Serrallonga o Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634).
Era el cinquè de nou germans, quatre dels quals es van dedicar al bandolerisme. Es va casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga (1618), pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, d'on pren el cognom o apel·latiu de Serrallonga.
La veu del poble el va elevà a la categoria de llegenda, però la seva vida en realitat no va ser tan peliculera, ni tan sols se'l pot comparà amb un Robin Hood de Les Guilleries, el principal mèrit de Serralonga és haver estat l'ùnic de la seva època a reivindicar el país, encara que no està demostrat històricament de fos l'autor del crit: "visca la terra, muira el mal govern".

La  llista de robatoris:
Mas Seguer de Jafre.
Mas Boada de Salitja.
Mas Rebronet de Les Planes d'Hostoles. Intent fracassat.
Robatori de la posta,  diners de l'Estat, pel qual va ser condemnat a la forca a Barcelona.

El nom dels bandolers que el seguien és delirant i divertida:
Segimon Sala, Pere Sala, Toca-sons, Tallaferro, Tallafusta, Petit Comí, Xafarroques, El Fadrí de Sau, L'Hereu Puig de la Vall,  Xocopanarra, El Negre, El Gerxo i El Vermell...

El grup Els Esquirols, van composar una cançó dedicada al bandoler:

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en faran ressons de guerra
les parets de Tavertet

Des de Sau a la Cellera
des del Far al Matagalls.
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.



Recordeu que cal apuntar-se per tal de encarregar taula al Restaurant, els que només venen a l’excursió no cal confirmar. El preu del dinar és entre 20 i 25 € i s’haurà de confirmar abans del dijous 16 enviant un correu electrònic a infoateneu24dejuny@gmail.com.