martes, 27 de diciembre de 2011

Crònica Ruta de les 10 ermites (parcial)


A les 8 del matí, com a cada excursió de l’Ateneu camina,  ens trobem els més matiners a Plaça Catalunya i faig aquest apunt, dels més matiners, perquè quan encara ens estàvem traient les lleganyes dels ulls, d’altres encara s’havien de llevar del llit. Un cop, però, tots repartits entre els cotxes i amb les piles carregades enfilem xino-xano cap a l’estació de Santa Coloma de Farners, sens dubte l’estació més concorreguda pels membres de l’Ateneu aquell dia. Hi vam estar aproximadament més d’una hora esperant els altres excursionistes més mandrosos.
Finalment ens reunim tots i com sempre, entre broma i broma, comencem l’excursió des de l’Espinau, una masia-restaurant que hi ha al cor de les Guilleries i que serà el punt de partida de la caminada amb molt bon peu. La Nuri, la guia, ens ensenya un mapa i ens explica detalladament tot el recorregut que durem a terme perquè desprès no hi hagi cap dubte ni cap malentès respecte aquest.
Comencem la ruta visitant, desprès de més d’una hora de camí, l’ermita de Santa Bàrbara. El santuari de Santa Bàrbara s'alça al cim de la muntanya del mateix nom, de 854 m d'altitud, situada a l'extrem SO del municipi d'Anglès i que és un dels contraforts del massís de les Guilleries. Les vistes són molt boniques. Es veu tota la vall de Santa Coloma. Decidim esmorzar. Algun despistat, però, no en porta i entre tots improvisem un mini piscolabis amb fruits secs, algun entrepà i com sempre el què mai falla, un tros de fuet. Els més impacients ja volen començar a marxar. No ho podem fer, però, sense abans visitar el refugi i fer-nos una foto de tot el grup. En aquesta excursió som molts, 17. Tot i així, cal esperar que arribem al final.  Potser algú és perd pel camí, cau per un rierol o s’amaga entre les fulles seques i és esclafat.
Arribem a la segona ermita, aquesta és diu Santa Creu d'Horta i és bastant més gran. Es troba situada en una petita muntanya anomenada el Puig de Santa Creu, a la vall de Santa Creu, al SE del municipi d'Osor, en el sector que va de la serra de la Vena al coll del Roscall. La vall de Santa Creu és drenada per la riera de Santa Creu o de Gironella o de la Grevolosa, que desguassa a la riera d'Osor, prop de les mines. És una vall els vessants de la qual són plens d'espessos boscos, principalment de castanyers o de perxades als obacs i d'alzines sureres als solells. Al costat hi ha un cementiri. Per pujar-hi hem hagut de fer una mica “els rambos”. Hem creuat un riu petit on una pedra que es movia ha donat molts problemes i seguidament enfilar-nos per unes arrels d’arbre per continuar una pujada amb bastant de desnivell d’uns 20 minuts aproximament. Cal dir, però, que ha valgut la pena. Abans de marxar de Santa Creu d'Horta ens fem una altre foto. Posem l’automàtic i no surt bé i tornem. “Lluísssss....” ara sí!
Ja hem visitat dues ermites, ara toca l’hora del vermut. Ens dirigim cap al Sobirà, un restaurant molt concorregut per caçadors i amants de les Guilleries, nombrat durant tot el camí pel seu menjar i les seves vistes. No hi podem accedir, una barrera ens talla el pas. La decidim passar. Caminem durant deu minuts més i ens trobem una altre cadena que ens torna a tallar el pas. Aquí, la sortida es converteix en una assemblea, uns volen passar i uns no. Com sempre no s’arriba a un consens. Uns passen i els altres s’indignen i s’asseuen a terra a esperar. Quan arriben ens expliquen la seva intrèpida experiència: el restaurant estava tancat, per sempre, des del setembre.
Toca marxar cap als cotxes. Tothom està content. Hem caminat durant cinc hores i és hora d’anar a casa i menjar, fer la migdiada i anar a veure el Barça.
Aquesta vegada no hem fet cap cim però igualment hem continuant fent amics, fent bromes, fent Quechua i fent país.
Visca la terra!
Text: Anna Milans
Fotos: Sandra Casado



















domingo, 11 de diciembre de 2011

17 de desembre, ruta de les 10 ermites (parcial)

La sortida de la “ruta de les 10 ermites” es realitzarà el proper dissabte 17 de desembre. El lloc i hora de sortida seran:

LLOC: quiosc de Plaça Catalunya
HORA: 8:00 del matí.

Allà ens agruparem en cotxes per anar fins a l’Espinau, una masia-restaurant que hi ha al cor de les Guilleries i que serà el punt de partida de la caminada.

Per arribar-hi, agafarem la carretera vella de Santa Coloma de Farners (la que passa per Salitja i que té bones vistes) i després la carretereta que ens portarà fins a Sant Andreu de Castanyet (parròquia del municipi de Santa Coloma de Farners i que forma part de la ruta original de les 10 ermites). Tot seguit continuarem per una pista forestal durant uns 20 minuts. La pista forestal està en bon estat, tot i que algunes parts poden estar una mica humides i per tant caldrà circular amb compte. De totes maneres, no patiu doncs fa poc ho varem fer amb un Opel Corsa sense problemes.

Aparcarem els cotxes a prop de l’Espinau i començarem l’excursió agafant una pista forestal que ens portarà fins a Santa Bàrbara (el primer dels dos santuaris que visitarem en aquesta excursió). El santuari de Santa Bàrbara s'alça al cim de la muntanya del mateix nom, de 854 m d'altitud, situada a l'extrem SO del municipi d'Anglès i que és un dels contraforts del massís de les Guilleries. Des d’allà, tornarem a agafar la mateixa pista forestal fins a Santa Creu d’Horta (la segona i última ermita que visitarem a peu).

L'ermita de Santa Creu d'Horta es troba situada en una petita muntanya anomenada el Puig de Santa Creu, a la vall de Santa Creu, al SE del municipi d'Osor, en el sector que va de la serra de la Vena al coll del Roscall. La vall de Santa Creu és drenada per la riera de Santa Creu o de Gironella o de la Grevolosa, que desguassa a la riera d'Osor, prop de les mines. És una vall els vessants de la qual són plens d'espessos boscos, principalment de castanyers o de perxades als obacs i d'alzines sureres als solells.

Després anirem fins al Sobirà, un restaurant molt concorregut per caçadors i amants de les Guilleries a on farem una parada per gaudir de l’entorn i l’atmosfera del lloc. Seguidament seguirem la pista forestal que en pocs minuts ens tornarà al lloc de partida.

La durada aproximada de la caminada serà de 5 hores. El recorregut tindrà lloc majoritàriament per pistes forestals, tot i que en uns punts concrets serà important disposar de calçat adequat per travessar una riera i pujar per un corriol una mica relliscós. Porteu roba d’abric i menjar, doncs anirà bé fer alguna parada a mig del camí per esmorzar. Per aquells a qui us faci més mandra carregar menjar, també podeu comprar un bon entrepà als restaurants de l’Espinau i/o el Sobirà.

Foto del Sobirà extreta de M. Andreu Ferrer (extreta de: http://www.panoramio.com/photo/56209357)
Apa doncs, ens veiem dissabte ben d'hora!!!!

domingo, 27 de noviembre de 2011

Crònica Puigsacalm


Avui toca matinar. Són les 8 en punt del matí del dissabte 26 de novembre i ens trobem tots a la Plaça Catalunya. Alguns amb més energia que d’altres però ràpidament ens repartim entre els diferents cotxes i enfilem cap a la Garrotxa, més concretament cap a Sant Privat d’en Bas, avui toca pujar al Puigsacalm (1545 metres d’alçada) amb l’Ateneu 24 de Juny. Ja és la cinquena excursió que s’organitza, totes amb un gran èxit de participació.

Per sort, desprès de tant de temps, fa sol, no ens podem queixar, el dia és perfecte. Amb molt d’entusiasme comencem a caminar a 2/4 de 10 des del restaurant Can Turó. A mida que anem pujant el paisatge va millorant, és espectacular. Estem envoltats d’arbres, trepitgem fulles i seguim un torrent que en prou feines hi baixa aigua. No ens adonem, però amb poc més d’una hora ja em passat les olletes, una petita cova convertida en un santuari. Aquí entre broma i broma, esmorzem. A qui no li agrada un bon entrepà de fuet?

Decidim seguir, però les cares d’esgotament cada vegada van en augment. Desprès d’un fort pendent arribem a un encreuament i sortim un moment de la ruta marcada per visitar el refugi de Santa Magdalena. Des d’aquí observem les magnífiques vistes de la zona volcànica de la comarca i distingim la ciutat d’Olot. Tothom queda bocabadat i fem fotos, moltes fotos. Però, tot i les cares de sorpresa pel gran paisatge que tenim davant nostre seguim. Ara toca pujar per la coneguda ruta dels llops direcció al cim. Es respira un ambient realment amistós i agradable, no es pot demanar rés més només ens falten 10 minuts per fer l’esperat cim i de moment tampoc s’ha fet mal ningú malgrat que el tros sigui bastant complicat. Que millor que una aventura per començar bé el cap de setmana?

Arribem a dalt, però abans, pugem fins a un altre cim, el del Puig dels Llops, ens queda a mà esquerra i només a cinc minuts. Ens tornem a fer fotografies per immortalitzar el moment i, desprès de 15 minuts de caminada, ja podem dir que hem fet el cim! Els paisatges són realment preciosos i tenim el gran plaer de veure àligues i corbs planejar a escassos metres de nosaltres. Una vegada a dalt, dinem i fem la típica fotografia de grup, fent cares de felicitat i satisfacció, i aquesta vegada però amb dues banderes, l’estelada i la ikurriña, ja que dos bascos ens han acompanyat al llarg de l’excursió. Finalment podem dir ben alt i cridant que “Hem fet el cim!”.

Amb l’estómac ple i les piles carregades decidim baixar. Aquesta vegada per la ruta del burros, no sé perquè la diuen així...? Sembla fàcil però la cosa es comença a complicar. Resseguim els dos cims als que hem pujat però per baix fins arribar a Santa Magdalena. Ens hem d’agafar a cordes, baixar per pendents plenes de fulles ataronjades i saltar per roques que estan enmig de salts d’aigua, en definitiva, tot una aventura que segur que en temps no oblidem.

L’excursió ha estat tot un èxit! Hem fet esport, alguns fins i tot deien que havíem d’anomenar la secció “l’Ateneu rebenta”, hem fet amics, hem fet país, hem fet Quechua però sobretot hem fet el cim!

Visca la terra!

Text: Anna Milans


Aquí teniu algunes fotos de l'excursió.









En quant ens arribin més fotos les anirem afegint.

Aquí teniu unes quantes més: 











  










I unes poques fotos més.