Avui toca matinar. Són les 8 en punt del matí del dissabte 26 de novembre i ens trobem tots a la Plaça Catalunya. Alguns amb més energia que d’altres però ràpidament ens repartim entre els diferents cotxes i enfilem cap a la Garrotxa, més concretament cap a Sant Privat d’en Bas, avui toca pujar al Puigsacalm (1545 metres d’alçada) amb l’Ateneu 24 de Juny. Ja és la cinquena excursió que s’organitza, totes amb un gran èxit de participació.
Per sort, desprès de tant de temps, fa sol, no ens podem queixar, el dia és perfecte. Amb molt d’entusiasme comencem a caminar a 2/4 de 10 des del restaurant Can Turó. A mida que anem pujant el paisatge va millorant, és espectacular. Estem envoltats d’arbres, trepitgem fulles i seguim un torrent que en prou feines hi baixa aigua. No ens adonem, però amb poc més d’una hora ja em passat les olletes, una petita cova convertida en un santuari. Aquí entre broma i broma, esmorzem. A qui no li agrada un bon entrepà de fuet?
Decidim seguir, però les cares d’esgotament cada vegada van en augment. Desprès d’un fort pendent arribem a un encreuament i sortim un moment de la ruta marcada per visitar el refugi de Santa Magdalena. Des d’aquí observem les magnífiques vistes de la zona volcànica de la comarca i distingim la ciutat d’Olot. Tothom queda bocabadat i fem fotos, moltes fotos. Però, tot i les cares de sorpresa pel gran paisatge que tenim davant nostre seguim. Ara toca pujar per la coneguda ruta dels llops direcció al cim. Es respira un ambient realment amistós i agradable, no es pot demanar rés més només ens falten 10 minuts per fer l’esperat cim i de moment tampoc s’ha fet mal ningú malgrat que el tros sigui bastant complicat. Que millor que una aventura per començar bé el cap de setmana?
Arribem a dalt, però abans, pugem fins a un altre cim, el del Puig dels Llops, ens queda a mà esquerra i només a cinc minuts. Ens tornem a fer fotografies per immortalitzar el moment i, desprès de 15 minuts de caminada, ja podem dir que hem fet el cim! Els paisatges són realment preciosos i tenim el gran plaer de veure àligues i corbs planejar a escassos metres de nosaltres. Una vegada a dalt, dinem i fem la típica fotografia de grup, fent cares de felicitat i satisfacció, i aquesta vegada però amb dues banderes, l’estelada i la ikurriña, ja que dos bascos ens han acompanyat al llarg de l’excursió. Finalment podem dir ben alt i cridant que “Hem fet el cim!”.
Amb l’estómac ple i les piles carregades decidim baixar. Aquesta vegada per la ruta del burros, no sé perquè la diuen així...? Sembla fàcil però la cosa es comença a complicar. Resseguim els dos cims als que hem pujat però per baix fins arribar a Santa Magdalena. Ens hem d’agafar a cordes, baixar per pendents plenes de fulles ataronjades i saltar per roques que estan enmig de salts d’aigua, en definitiva, tot una aventura que segur que en temps no oblidem.
L’excursió ha estat tot un èxit! Hem fet esport, alguns fins i tot deien que havíem d’anomenar la secció “l’Ateneu rebenta”, hem fet amics, hem fet país, hem fet Quechua però sobretot hem fet el cim!
Visca la terra!
Text: Anna Milans
Aquí teniu algunes fotos de l'excursió.
En quant ens arribin més fotos les anirem afegint.
Aquí teniu unes quantes més:
I unes poques fotos més.
